Català

Deutsch

Paral·lels entre català i romanx

Tant el català com el romanx (la llengua reto-romana del cantó dels Grisons, Suïssa) són llengües romàniques, és a dir, venen del llatí. Així està clar que tenen moltes trets i molt vocabulari en comú. Però també tenen alguns desenvolupaments en comú que no comparteixen amb les altres llengües romàniques. Comparem aquí el català amb el sursilvà que és el dialecte que parla la meitat dels romanxos.

Per descomptat hi ha molts mots del mateix origen en els dos idiomes i també en occità, francès i italià bé que en castellà no: cosí –cusrin, occ. cosin, fr. cousin, it. cugino (llatí consobrinus), cast. primo; llit –letg, occ. lièt, fr. lit, it. letto, cast. cama; prendre –prender, occ. prene, fr. prendre, it. prendere, cast. tomar. El gallec i portuguès van amb el castellà. En la lingüística es diu que es junten moltes línies isoglòssiques entre el català i el castellà.

I no només quant al vocabulari: Un tret comú de totes les llengües romàniques a l'est d'aquesta línia i no de les a l'oest és l'existència d'infinitius rizòtons: perdre –piarder, fr. perdre, it. perdere, tots accentuats damunt la primera síl·laba; castellà, gallec i portuguès perder amb l'accent damunt la desinència. I totes les llengües a l'est de la línia tenen verbs anomenats incoatius que afegeixen en certs forms un augment entre la radical i la desinència: oferir > ofereixes –offerir > offereschas; solen ésser verbs de la conjugació en i, en romanx i rumà també verbs en a; en castellà, gallec i portuguès no existeixen tals verbs.

Una paral·lela fonològica és que tant en català com en romanx (i també en lleonès) una l inicial en moltes casos s'ha palatalitzat: la lluna (el mateix en lleonès) –la glina (en els dialectes de l'Engiadina la glüna amb ü com en francès lune), la llima –la gliema. El mateix so en ambdues llengües existeix també al final del mot (que per a molts castellans és una repte): all –agl (amb la mateixa pronúncia ambdós), cavall –cavagl.

Puix que la o i la e finales que en general es mantenen en castellà i italià, han desaparegut en català i romanx, alguns mots tenen la mateixa forma en ambdues llengües: cor, antic, veterinari, nas, accident, vocabulari... Altres mots que són els mateixos: cua, temps, mai; aschi es pronuncia com així i significa el mateix. Català malgrat i romanx malgrad es pronuncien gairebé igual (a admetre que la l en romanx sona com en castellà i no velaritzada com en català). I fins i tot això que en català és l'arc de Sant Martí, en romanx també es diu artg sogn Martin.

Mentre que en castellà i italià es diu verde per als dos gèneres, en català i romanx es diu verd (en ambdues llengües pronunciat com vert) només en masculí, en femení s'ha desenvolupat per analogia la forma verda. En romanx la desinència -a s'ha generalitzat: grond –gronda, liber –libra, en català per als dos gèneres: gran, lliure.

També és igual el mot blau que és d'origen germànic (també blau en alemany). I en alguns dialectes romanxos el femení és com en català blava (en sursilvà, però, és blaua).

La paraula romanxa per a "vaixell" és bastiment (amb t final muda). En català aquesta paraula és vella i encara s'utilitza en rossillonès.

Convé afegir-hi que el dialecte d'Aiguaviva té en molts mots el diftong ia: siat "set" és el mateix mot que en sursilvà.

El verb dormir en gran part del català oriental es pronuncia com durmí. La mateixa pronúncia la té el verb sursilvà durmir (també allí la r final és muda). En les formes rizòtones la u en sursilvà esdevé una o en una part de l'àrea (en l'altra part el diftong ie). Així tenim dormen en català i dorman en sursilvà, amb pronúncia gairebé igual. El subjuntiu en els dos idiomes és dormin.

En català com a sinònim de coure (metall) es diu aram, en sursilvà és irom. Per a "filferro" (fil de qualsevol metall) en eivissenc i valencià s'hi diu fil d'aram (en eivissenc avui cada cop més substituït pel barbarisme alhambre), en romanx és fildirom.

Paral·leles en locucions o l'estructura de la frase són en general només les que comparteixen amb altres llengües romàniques. P. ex. quinze dies per a dues setmanes es diu literalment en romanx: quendisch dis, i també en castellà, francès i italià. Aquesta locució estranya gent d'altres llengües en aprendre un d'aquests idiomes.