Plantes i humans
Plantes i humans

Capparis spinosa (Capparaceae)

Eivissenc / català: taparera (capull: tàpera, fruit: taperot); (família) caparàcies

Castellano: alcaparro (capullo: alcaparra); (familia) caparáceas

Français: câprier (bouton du fleur: câpre)

Italiano: cappero (bocciolo del fiore: cappero)

Deutsch: Kapernstrauch (Blütenknospe: Kaper); (Familie) Kapernstrauchgewächse

English: caperbush (flower bud: caper); (family) caper family

Русский язык: колючие каперсы (бутон: капер)

Ελληνικάκάππαρη

Esperanto: kapora arbusto (burĝono: kaporo)

العربية: قبار

Català

A finals de primavera, principis d'estiu a Eivissa hi floreixen les tapereres, sobretot a murs de pedra seca, però també a algun precipici rocós. A les muralles de Dalt Vila (al igual a les de Palma i Ciutadella a les Balears més orientals) hi enriqueixen la bellesa del casc antic amb les seves flors blanques i vistoses.

La taperera és nativa tot entorn de la Mar Mediterrània i amb espècies parents per l'Himàlaia, Àsia sud-oriental i el Pacífic fins a Austràlia. Al Mediterrani té ús culinari i forma una part essencial de la cuina mediterrània que es pot classificar com a espècia. En gran mesura és plantada a les illes italianes de Salina i Pantelleria. També a Mallorca n'hi ha plantacions.

La taperera està adaptada a sòls pobres en nutrients, té arrels llargues i viu en simbiosi amb un fong (micoriza) que l'abasteix amb nutrients.

Les flors amb un diàmetre de 4-6 cm tenen quatre pètals i innumerables estams, els filaments dels quals són violetes. Les fulles són una mica carnoses, les estípules durant l'evolució s'han convertit en espines, que s'han tret fora amb la criança de les formes cultivades.

Això que es recull en primer lloc són els capulls de les flors. Aquells a Eivissa ocasionalment (més sovint en altres llocs, com a Menorca) es posen dins vinagre i sal. Aquells són les conegudes tàperes. Abans de posar-les a vinagre es deixen secar una mica, així una substància anomenada glucocaparina es divideix i es libera el metilisotiocianato que els dóna el sabor característic. A Eivissa la tradició de recullir tàperes no és gaire viva, però la freqüència de les tapereres de cultura a Dalt Vila ens demostra que en segles passats la planta s'emprava més.

A vegades també es recullen els fruits (taperots) i es tracten de la mateixa manera amb vinagre.

El nom de la tàpera es deriva del llatí capparis i això del grec antic κάππαρι (káppari). El canvi de la c inicial en t no s'ha aclarat bé.

Com a substitut de tàperes a vegades s'utilitzen els capulls de la caputxina.

Les arrels de la taperera en ocasions s'usen en medicina. La rizodermis és amarga i diürètica. Quan masticada estimula l'apetit.

Castellano

A finales de primavera, principios de verano en Ibiza florecen los alcaparros, más que nada a muros de piedra seca, pero también en algún precipicio rocoso. A las murallas de Dalt Vila (al igual las de Palma y Ciudadela en las Baleares más orientales) enriquecen la belleza del casco antiguo con sus flores blancas y vistosas.

El alcaparro es nativo todo alrededor del Mar Mediterráneo y con especies parientes a través del Himalaya, Asia sud-oriental y el Pacífico hasta Australia. En el Mediterráneo tiene uso culinario y forma parte integral de la cocina mediterránea que se puede clasificar como especia. En gran medida se cultiva en las islas italianas de Salina y Pantelleria. También en Mallorca hay plantaciones de alcaparros.

El alcaparro está adaptado a suelos pobres en nutrientes, tiene raíces largas y vive en simbiosis con un hongo (micorriza) que lo abastece de nutrientes.

Las flores con un diámetro de 4-6 cm tienen cuatro pétalos blancos e innumerables estambres cuyos filamentos son morados. Las hojas son un poco carnosas, las estípulas durante la evolución se han convertido en espinas que se quitaron al criar las formas de cultura.

Lo que en primer lugar se recoge son los capullos de las flores. Ésos en Ibiza a veces (más a menudo por otras partes como en Menorca) se ponen en vinagre y sal. Son las conocidas alcaparras. Antes de ponerlas en vinagre se deja que los capullos marchiten un poco, un proceso durante el que se divide una sustancia llamada glucocaparina y libera el metilisotiocianato que les da su sabor característico. En Ibiza la tradición de recoger alcaparras es poco viva, sin embargo la frecuencia de los alcaparros de cultura en Dalt Vila nos demuestra que la planta en siglos pasados era más usada.

A veces también se recogen los frutos y se tratan de la misma manera con vinagre.

El nombre de la alcaparra es de origen árabe: Allí la planta se llama قبار (qabār), con el artículo: القبار (al-qabār). La palabra tiene relación con la griega antigua del mismo significado, κάππαρι (káppari), de la que se ha derivado la palabra latina capparis.

Como sustituto de alcaparras a veces se usan los capullos de la capuchina.

Las raíces del alcaparro ocasionalmente se utilizan como medicina. La rizodermis es amarga y diurética. Cuando se mastica estimula el apetito.

 

Deutsch

Ende Frühling, Anfang Sommer blühen auf Ibiza die Kapernsträucher, insbesondere an Trockenmauern, aber auch gelegentlich neben Felswänden. An den Stadtmauern von Dalt Vila (ebenso denjenigen von Palma und Ciutadella auf den östlicheren Balearen) bereichern sie mit ihren auffälligen weißen Blüten die Schönheit der Altstadt.

Die Heimat des Kapernstrauches erstreckt sich rund ums Mittelmeer und mit verwandten Arten weiter über den Himalaya, Südostasien und den Pazifik bis Australien. Im Mittelmeergebiet wird sie kulinarisch genutzt und bildet einen wesentlichen Teil der mediterranen Küche, den man als Gewürz einordnen kann. Im großen Maßstab angepflanzt wird sie auf den italienischen Inseln Salina und Pantelleria. Auch auf Mallorca gibt es Kapernpflanzungen.

Der Kapernstrauch ist an nährstoffarme Böden angepasst, er hat lange Wurzeln und lebt in Symbiose mit einem Wurzelpilz (Mykorrhiza), der ihn mit Nährstoffen versorgt.

Die 4-6 cm großen Blüten haben vier weiße Blütenblätter und zahlreiche Staubblätter, deren Staubfäden (Filamente) violett sind. Die Blätter sind etwas fleischig, die Nebenblätter haben sich im Laufe der Evolution zu Dornen umgewandelt, die bei den Kulturformen weggezüchtet sind.

Was vornehmlich gesammelt wird, sind die Blütenknospen. Diese werden auf Ibiza gelegentlich (häufiger anderswo, etwa auf Menorca) in Essig und Salz eingelegt. Das sind die bekannten Kapern. Vor dem Einlegen lässt man die Knospen welken, wobei durch Spaltung eines Glucocapparin genannten Stoffes das Methylsenföl frei wird, das der Kaper ihren charakteristischen Geschmack gibt. Auf Ibiza ist die Tradition des Kapernsammelns wenig lebendig, aber die Häufigkeit der Kulturkapernsträucher in Dalt Vila zeigt uns, dass die Pflanze in früheren Jahrhunderten stärker genutzt wurde.

Gelegentlich werden auch die Früchte gesammelt und gleichermaßen eingelegt.

Der Name der Kaper kommt übers lateinische capparis vom Altgriechischen κάππαρι (káppari).

Als Kapernersatz dienen gelegentlich die Knospen der Kapuzinerkresse.

Die Wurzeln des Kapernstrauches werden gelegentlich medizinisch verwendet. Ihre Rinde ist bitter und harntreibend. Gekaut regt sie den Appetit an.

English

At the end of spring and beginning of summer on Ibiza the caper bushes are in flower, mainly on dry stone walls though sometimes beside rocky precipices. On the town walls of Dalt Vila (likewise on those of Palma and Ciutadella on the more easterly Balearics) they enrichen the old town's beauty with their striking white flowers.

The home of the caper bush is all around the Mediterranean Sea, and with related species through the Himalayas, South-East Asia and the Pacific until Australia. In the Mediterranean area it is in culinary use and forms an integral part of the Mediteranean cuisine, which can be classified as a spice. In great numbers the plant is cultivated on the Italian islands of Salina and Pantelleria. Also on Majorca there are caper plantations.

The caper bush is adapted to soils poor in nutrients, it has large roots and lives in a symbiosis with a fungus (mycorrhiza), which provides it with nutrients.

The 4-6 cm wide flowers have four white petals and a great number of stamens, the filaments of which are violet. The leaves are slightly fleshy, the stipules have become spines during the evolution, which have been bred away in the cultivated forms.

What is mainly collected, are the flower buds. They are put in vinegar and salt, ocasionally on Ibiza (more often elsewhere like on Minorca). Those are the well-known capers. Before being put in vinegar, they are allowed to whither a bit, in that process a substance called glucocapparin is split and sets free the methyl isothiocyanate, which produces teh characteristic flavour of the capers.

On Ibiza the tradition of collecting capers is little alive but the frequence of the caper bushes in Dalt Vila shows us that in former centuries the plant was more in use.

Sometimes also the fruits are collected and treated in the same way with vinegar.

The name of the caper derives via the Latin capparis from ancient Greek κάππαρι (káppari).

As a substitute for capers the nasturtium flower buds are accasionally used.

The roots of the caper bush sometimes are used medicinically. The rhizodermis is bitter and diuretic. When chewed, it stimulated the appetite.

Tàpera / Alcaparra / Kaper / Caper