Plantes i humans
Plantes i humans

Què ès s'etnobotànica?

eivissenc

lo mismoen castellano – dasselbe auf Deutsch – el mateix en català – the same in English – la sama en Esperanto – le même en français – lo stesso in italiano – o mesmo em português – il medem sin romontsch – dës glych uf Schwyzertüütsch – IDEM LATINE

Això m'ho pregunten a vegades, perquè jo som etnobotànic. Un poc simplificat es pot dir que s'etnobotànica ès tot això que forma part tant de s'etnologia com de sa botànica. Es seu tema ès tot això que es refereix a ses relacions entre ses plantes i es hòmens. Es fongs segons sa sistemàtica moderna no són grup de ses plantes, tanmateix per formar sa seua ciència, sa micologia, part tradicional de sa botànica, s'etnomicologia també forma part de s'etnobotànica.

Es tema més extès ès naturalment es de ses plantes usades. Aqueixes no són només ses plantes nutritives sinó també ses que forneixen fibres, fusta de construcció, tintures, verins de fletxa i de pesca, farratge per as animals econòmics, estupefaents, sedatius i estimulants, remeis, matèries primeres d'energia o material d'enconxar, ja siguin plantes cultivades o plantes silvestres.

En s'etnobotànica tractam es cultiu, sa collita i s'ús possible i efectiu de ses plantes, es cults que es refereixen a aqueixos i es paper de ses plantes dins sa visió des món i sa llengua. També ses relacions de s'home amb ses plantes no econòmiques com plantes d'adorn o herbes selvàtiques as camps són tema de s'etnobotànica.

A vegades s'etnobotànica és vista com a una ciència limitada a ses plantes i es seus usos (sovint només medicinals i/o psicoactius). Això, tanmateix, ès només un des diferents aspectes d'aquesta ciència.

De tant en tant es troba sa denominació "plantes etnobotàniques". Què vol dir això, jo no ho sé. S'atribut "botànic", de tota manera, ès apropiat a totes plantes. Per cert, aquesta denominació ès una paraula de moda de gent que no sap què ès s'etnobotànica.

Per clarificar-ho més segueixen uns exemples de temes de s'etnobotànica.
– S'ús d'algues marines dins ses parts diferents de sa societat de ses Illes d'Hawaii.
– Plantes com a deïtats (per exemple deïtats Dema) en ses creences des cultivadors de tubercles.
– Es cicle anual i sa divisió de treball en sa collita d'arròs selvàtic as Grans Llacs a Amèrica des Nord.
– Plantes al•lucinògenes des curanderos ecstàtics (a vegades dits xamans) a sa Montanya des Andes. +
– S'art des jardí a Japó.
– Es cultiu i s'utilització de sa "zibarte" (varietat de sa pruna) as llebeig d'Alemanya. +
– Sa terminologia de ses varietats de mandioca a ses terres baixes sudamericanes.
– Sa representació de s'edelweis amb s'art des pobles alpins.
– S'ús de fusta arribada pes inuit.
– Vestigis arqueològics de plantes econòmiques a colònias viquings.
– Mites a s'entorn de s'all i sa seua màgica defensiva. +
– Es passeigs des nòmades as Sàhara dependents de s'ubicació de certes plantes farratgeres.
– Es saber des pigmeus sobre plantes medicinals.
– S'ús des jusquiam per es vaticini pes grecs antics. +
– Es paper des cotó per s'història des Estats Units.
– Ses guerres d'opi entre Anglaterra i Xina. +
– Producció, ús i paper social de sa chicha (cervesa de dacsa). +
– Sa difusió de sa patata a Europa.
– Sa producció i s'ús des xarop d'arç a Amèrica des Nord. +
– Es projectes cafeters control•lats per organitzacions governementals i ONGs des països consumidors.
– Es cultiu de dacsa i fesols en cultura mixta.
– Es paper des til•ler amb ses cançons populars alemanyes.
– Ses matèries i ses formes preparatòries des curare, verí de fletxa.
– Es arbres com a portadors d'ànimes humanes segons sa fe des aché as Paraguai.
– Influències des pasturatge per cabres i ovelles a sa vegetació mediterrània.
– Es mètodes de rec des hopi.
– Sa colecció d'herbes en societats industrials i es prejudicis contra ella.
– Es passeigs des apicultors nòmades a Austràlia condicionats per ses fonts de mel. +
– S'ús de s'arbre nim per s'expulsió d'insectes a Índia i a Nicaràgua.
– Es cult de sa Mare Terra a sa serra central des Andes.
– Ses interpretacions diferents de ses pedres-bolet mexicanes. +
– Es mites sobre es descubriment des florits utilitzats pes formatge.
– Ses tècniques de sa preparació des cànem per fibres.
– Es potencial des tramussers per s'alimentació.
– Es noms de plantes amb sos idiomes criolls.
– Es paper des vesc amb sa vida des celtes antics.

Ara teniu vos un poc una idea de sa diversitat de temes tractats en s'etnobotànica.

Es temes indicats per una creu + es tracten as meu llibre publicat el 2.000 (en alemany, encara no traduït a català, ni a castellà).

Algunes plantes i altres objectes es troben as meu diccionari multilingüe de drogues amb sos seus noms en alemany, anglès, portuguès, castellà (tal europeu com americà), francès, italià, rus i esperanto (no en català, tampoc en eivissenc), també amb etimologies.