Gereon Janzing, geobotánico y etnobotánico
Gereon Janzing, geobotánico y etnobotánico

Eivissenc

L'eivissenc és un dialecte del català. Es parla a les illes d'Eivissa i Formentera. Eivissa fou catalanitzada en el segle XIII amb força militar. Els eivissencs d'avui no solen anomenar el seu idioma català sinó eivissenc: "Entens eivissenc?" Tanmateix no hi ha cap dubte que és un dialecte del català.

Per descomptat té molts trets en comú amb el mallorquí i el menorquí. Entre ells són l'article salat i la primera persona del present sense desinència: en lloc de canto es diu cant, que és la forma del català antic (i que també s'utilitza en alguerès).

A vegades en la literatura sobre el català es troben declaracions sobre el català baleàric, i no tots valen per a l'eivissenc. La pronúncia de o en síl·laba inaccentuada com a o val per al mallorquí; en eivissenc i menorquí i fins i tot en sollerenc (a Sóller, a Mallorca) la o inaccentuada es pronuncia u (com en la resta dels parlars del català oriental). En mallorquí i menorquí es diu xerrar en el sentit de "parlar" ("Xerres mallorquí?"), però en eivissenc es diu parlar ("Parles eivissenc?"); xerrar té el mateix significat que a la Península. La paraula tassó per a "got" es diu només en mallorquí, en eivissenc és got. Per a "tomàquet" es diu tomàtiga només en mallorquí, en menorquí és tomàtic, en eivissenc tomata (com en català occidental).

Un mot antic que sobreviu en català baleàric és ca en lloc de gos (en llatí canis, en italià cane). La femella (la gossa) es diu en eivissenc quissona.

Alguns mots típics eivissencs (bé que alguns existeixen en altres dialectes també): sous "diners", cada volta "cada cop". Alguns mots l'eivissenc els comparteix amb el valencià: dacsa "blat de moro", pardal "ocell", galfí "dofí". També comparteixen l'eivissenc i el valencià (i tot el català occidental) plurals com home > hòmens, jove > jóvens.

Un tret comú de l'eivissenc i el mallorquí (el menorquí no) és que la r final en gairebé tots els casos –al menys que sigui part d'un arrel d'un verb: plor (en català central: ploro)– és muda. Així cor i mar es pronuncien com si fossin i .

Una locució interessant és vaig blau per a "estic borratxo". L'al·legoria del color blau en el sentit de "borratxo" es troba també en alemany: ich bin blau, literalment "estic blau" (en francès en canvi s'utilitza el color negre en aquest sentit figuratiu).

En eivissenc és molt normal incloure mots castellans. Així pot ocórrer que algú en lloc de hivernacle digui invernadero o catalanitzat invernader, tot i sabent el mot català.

Entre les estructures del castellà que s'utilitzen en eivissenc hi ha el futur perifràstic: Mentre que en català estàndard frases com vaig a cantar tenen un significat de moviment: "vaig a algun lloc a cantar", en eivissenc (com a vegades en altres parlars col·loquials) s'utilitza com en castellà voy a cantar amb el significat purament futúric de "cantaré".

Mots com família, aigua, quaranta perden la a darrere vocal en alguns parlars eivissencs (més al camp que a la ciutat): famili, aigu, curanta. Si s'escriu en dialecte, aquests dos últims mots es poden escriure aigo, coranta perquè en mallorquí es pronuncien així. (I l'últim en romanx és curonta.)

Convé afegir-hi que degut a la immigració a Eivissa sovint s'hi escolten altres dialectes catalans. A més gran part de la població no parla res de català. Però en la pagesia (i fins i tot dins els grups ecologistes) l'eivissenc segueix força viu.