Plantes i humans
Plantes i humans

La moneda complemantària i el seu succès a Eivissa

(Aquest article fou publicat en alemany en el periòdic "Ibiza Kurier" i està pendent d'ésser publicat en algunes revistes.)

A molts indrets s'experimenta amb ella però a pocs indrets funciona igual de bé que a Eivissa: una unitat monetària local alternativa, una moneda complementària. Perquè té tant de succés a Eivissa? Tornem a la pregunta més tard. Primer quelcom de fons històric.

És bé conegut l'exemple de la ciutat austríaca Wörgl que l'any 1932 va sortir amb uns diners lliures amb circulació assegurada per a contrarestar a la crisi econòmica i l'atur local. El succés resplendent esdevení famós fins a molt lluny i experts d'economia viatjaven allí des de llocs llunyans per aprendre d'aquell succés. Després de 14 mesos, l'any 1933, un tribunal prohibí aquells diners lliures degut a una denúncia del banc nacional

La idea darrere d'una moneda local és que una part més gran dels diners gastats localment romangui al lloc i sigui beneficiós per a la població local. També els imposts per a la transferència dels diners romanen al lloc i benefícien la comunitat en comptes d'embocar  en negocis estatals llunyans i poc transparents.

Com que aquella moneda no dóna interessos, té poc sentit acumular-la i especular amb ella. Així els diners romanen en moviment. A Wörgl això també s'assegurà a través de marques que cada mes havien d'ésser comprades i enganxades als billets perquè mantinguís la seva validesa. Això no es gestiona així a Eivissa, no hi ha monedes ni billets sinó solament diners girals. Aquells poden estar igual de bé en nombres negatius com en positius sense que hi hagi interès deutor exigible. Com que la suma total de tots els sous és zero, sous negatius són igual de normals que positius. I si algú només roman en el marge positiu, això es mira amb la mateixa suspicàcia que romandre permenentment en el marge negatiu.

La denominació moneda complementària ja ho diu: El propòsit dels diners no és substituir la moneda oficial, és a dir, en aquest país l'euro, sinó complementar-la. Mercaderies i serveis que venen des de lluny, en la majoria dels casos continuen estant pagats en euros tot i que també existeix l'intercanvi entre diferents monedes locals. La moneda local funciona només dins un entorn llimitat i es basa en certa confiança mútua.

A Eivissa, com també dins algunes altres regions d'Espanya, més que res a Catalunya, per exemple a l'Alt Congost, la unitat monetària local hi es diu eco. Quant al valor econòmic, un eco correspon a un euro, així la conversió és el més fàcil possible. Una moneda famosa emblemàtica és el puma de Sevilla. A Eivissa l'eco existeix des de septembre de 2012. Fou iniciat per la Cooperativa Integral d'Eivissa. Un flyer d'aquell grup (en castellà) amb el títol "El eco, la Moneda Social d'Eivissa" informa sobre els avantatges d'aquella moneda local. En aquell hi posa: "...quan parlem de moneda social, ens referim al fet que darrere d'ella existeix un projecte o estratègia de desenvolupament econòmic local, ecològic, sostenible, solidari i de cohesió local."

Perquè la moneda local pogué establir-se així de bé a Eivissa? Una raó, segurament, és que a Epanya, més que a Alemanya, es parla d'una crisi i per això se sent més necessitat d'experimentar amb quelcom nou.

Una raó important diu Roberto García, un dels que han plantat aquest projecte: "Aquesta moneda no és fi en si mateixa sinó un medi per a una fi." Des del principi s'oferien necessitats bàsiques humanes en ecos, en primer lloc aliments. Amb això la moneda arribà a ésser atractiva per a molta gent. Això començà amb un herbolari oferint productes de manera que el preu de cost s'havia de pagar en euros, el valor afegit es podia pagar en ecos. Amb això per al consumidor el producte sortia més barat en euros.

Un resultat per a molts participants és que es poden permetre bens que no es podrien permetre en euros o només després de moltes reflexions. L'esmentat flyer diu sobre l'eco: "Et permet gaudir de productes i serveis que dins el sistema capitalista no et podies permetre". Pot que això no sigui de seguida comprensible si cal treballar el mateix per a 10 ecos que per a 10 euros. Bé, recordem-nos que la unitat monetària està dissenyada per a l'ús local, fet que resulta en això que sovint surt més fàcil trobar algú que pagui 10 ecos que algú que pagui 10 euros pel mateix treball. Es tracta de dues economies separades; qui es troba just de diners en una, tanmateix pot estar bé en l'altra.

I la pràctica ho demostra que de veritat és així: bastants persones que amb prou feines alguna vegada es permetrien un pastís a un restaurant, ho poden fer més sovint amb el pagament en ecos.

A Eivissa per exemple el Chill Café a la Vía Púnica s'ha unit a la moneda local. No es pot pagar tota la seva gamma d'ofertes en ecos perquè el café també necessita euros per a les seves compres. Algunes factures però, com ara per a sucs naturals i una part dels pastíssos, poden ésser liquidats en ecos. El menú pot ésser pagat per la meitat en ecos. Per al café aquella unió a l'eco rendeix, i no tan sols en l'àmbit ideal: La venda ha pujat, s'abrí una nova clientela. I part de les compres, com ara verdures locals de la granja ecològica Ca na Berri, realitza en ecos. "A més vé gent al Chill Café per informar-se sobre l'eco, així es guanyen nous clients", explica una jove que treballa allí.

Una cosa que queda per millorar: no hi ha molta oferta que animi la participació de pagesos perquè es puguin comprar productes com llet fresca, formatge de cabra i sobrassada en ecos.

El grup que a Eivissa promou aquella moneda és la Cooperativa Integral d'Eivissa. Gràcies a aquella cooperativa es tenen a l'abast en ecos productes com fruita i verdura de la temporada, una selecció considerable de pans integrals, iogurt i melmelades casolanes. També serveis com ara classes o diversos treballs de reparació, sigui fontaneria o mecànica de bicicletes, es poden aconseguir per ecos.

Enllaç extern:

La Cooperativa Integral d'Eivissa (en castellà)