Plantes i humans
Plantes i humans

L'article salat

L'article salat és un tret que es sol associar amb el català baleàric. L'article definit en la gran majoria de les llengües romàniques devé del pronom llatí ille, illa, illud, aixó en català com en castellà el, la, lo. Però hi ha llengües que tenen l'article del pronom llatí ipse, ipsa, ipsum. Aquelles llengües són el sard (a Sardenya) on hi ha només aquest article, en petites restes l'occità, i el català on l'article salat amb la consonant s coexisteix amb l'article amb consonant l que s'ha anomenat l'article literari. Ara, quan i on s'utilitza l'article salat, s'article salat?

En la llengua col·loquial antany (fins el segle XII/XIII) s'utilitzava l'article salat en una àrea àmplia, fet que ens demostren molts noms geogràfics. Mai no ha arribat en la llengua literària (fora de noms propis). A la costa septentrional de Catalunya encara hi queden dos petits endrets on s'hi utilitza l'article salat.

A les Illes Balears en la llengua col·loquial l'article salat és molt predominant bé que tampoc a les Balears s'utilitza en la llengua literària. A Pollença (a Mallorca) predomina l'article literari també en la llengua parlada.

Immigrants mallorquins portaren alguns trets del parlar balear a dos exclaus a l'oest de Dénia, entre ells l'article salat. Però avui aquells trets es van perdent.

Convé afegir que en alguerès (a la ciutat d'Alguer a Sardenya) no s'utilitza l'article salat bé que en el sard que lo rodeja, s'utilitza.

L'article neutral lo –que en la llengua escrita es sol evitar avui– sempre té aquesta forma, també en baleàric és amb l i mai amb s.

L'article té en singular la forma es i sa segons el gènere, i s' davant vocal: sa cabra i es boc, s'arbre a s'illa. En plural és es i ses: ses cabres i es bocs. Davant vocal es es substitueix per ets en mallorquí i menorquí però en eivissenc és sempre es: e[t]s arbres a ses illes.

L'article salat no s'utilitza amb substantius que s'associen amb grandesa i respecte. Així també en el parlar viu de les Balears es diu la mar, el Papa, la Mare de Deu. Però es diu sa mare de deu quan u es refereix a una estàtua.

L'article salat tampoc s'utilitza amb noms de persones. Mentre que en català continental es diu la Maria, l'Antoni, en català baleàric es diu na Maria i n'Antoni, formes anàlogues a en Joan, formes que també s'utilitzen en textes literaris.

Alguns topònims a les Balears contenen l'article literari, com a Formentera La Savina i El Pilar de la Mola (mentre que a Eivissa hi ha un puig que es diu sa Mola).