Plantes i humans
Plantes i humans

El cànem com a planta medicinal

(Això començà amb un article meu en alemany en la revista local "Freizeit & Kultur" amb una entrevista meva amb un metge que investigava sobre els efectes d'un preparat de cànem en pacients de càncer,
esprés n'escriguí un -també en alemany- en la revista "Kritische Ökologie", i aquell és el que presento aquí amb modificacions.)

Si tinguéssim un camp de cànem, seria molt probable que moltes plantes fossin robades per fins psicoactius. A més haríem de tenir por de la policia perquè el seu cultiu és il·lícit –fet que és un gran escàndol si prenem en compte els seus varis usos medicinals. No és l'única planta el ús de la qual va ésser prohibida per ésser competència per a productes químics. Al cànem, el qual és originari d'Àsia Central, li gusta la calç, per això troba bones condicions a Eivissa.

És veritat que un consum regular de cànem pot tenir efectes molt negatius per la psique d'alguna gent. Tanmateix, els efectes secundaris de molts medicaments legals també són amenaçadors. Persones amb una psicosi deuen evitar el consum de cànem completament (amb l'excepció de les llavors).

Alguna vegada algú em va dir que això que escric sobre el cànem és només teòric si jo no fumo marihuana. És cert. No puc comprovar en mi mateix els efectes d'una planta medicinal contra sofrences que no tinc. I no prenc qualsevol planta medicinal mentre estigui sà. Almenys veig alguns efectes en altra gent.

Les llavors de cànem contenen un oli amb àcid gama-linolènic que és rar en altres plantes. Per aquella substància és eficient –entre altres– contra la dermitis atòpica (èczema atòpic, 20 g d'oli de cànem al dia). Pel contingut d'àcid alfa-linolènic és preventiu contra malalties del cor i de la circulació. En la medicina tradicional les llavors s'empren contra la gota, el reuma i la bronquitis.

La forma més comú de consumir cànem (sobretot per fins psicoactius) és fumar: o de plantes secades (marihuana) o de reïna o pol·len (haixix). Puix que generalment associam fumar amb consum hedonístic o (del tabac) amb addicció, la nostra cultura ens crea certes cohibicions psíquiques contra l'acceptació de fumar com a teràpia medicinal.

La quimioteràpia en el cas de càncer sovint té efectes secundaris molt desagradables com una nàusea forta. En aquest cas hi ha bastants reportatges sobre efectes positius de fumar cànem. Pacients amb vòmit sovint no soporten bé comprimits i altres medicaments orals, més tost el consum per fumar.

Pacients de sida sovint sofren de manca d'apetit i com a conseqüència de pèrdua de pes. Fumar cànem pot estimular l'apetit. A més el cànem pot alleujar uns efectes secundaris dels medicaments. Ambdós efectes poden allargar la vida del pacient. Refutar aquests medicaments a moribunds per cert és molt cínic.

La marihuana redueix una pressió intraocular alta i de tal manera és efectiva contra el glaucoma. En alguns casos es considera l'únic medi eficient per a retenir la vista.

En cas d'asma fumar cànem pot tenir efectes saludables. En la medicina del sud-est d'Àsia per aquest fin s'empra una mescla amb tabac (en relació 1:1). Per descomptat és important tirar l'aire al profund del pulmó.

El cànem ajuda en cas d'esclerosi múltiple amb efectes quasi increïbles. Sovint el cànem és l'únic mètode conegut de reduir o sanar les sofrences del pacient.

A vegades es troba afirmat que cànem fou usat dins el xamanisme. Tanmateix, per això no n'hi ha ningunes indicacions (això és diferent amb el tabac).

A Xina les tiges s'utilitzan com a diurètic, les flors masculines contra trastorns de menstruació. En un llibre medicinal xinès de 2700 a. Cr. el cànem fou recomanat com a medicina contra el beriberi, la gota, el paludisme (malària), el reuma i el restrenyiment.

En la medicina tradicional de Japó les llavors secades del cànem s'empren per a la melsa, l'estómac i els intestins i contra el restrenyiment.

El cànem és sovint fumat (a vegades menjat) pels seus efectes al·lucinògens. En la medicina tibetana aquests són associats amb complaència i loquacitat. Entre els berbers nordafricans les al·lucinacions són interpretades com a una experiència transcendental.

A Marroc el cànem es fuma com a afrodisíac, també contra depressions. A les dones el consum està generalment prohibit.

Altres reportatges sobre efectes saludables del cànem inclouen la migranya, l'hepatitis, el refredat i la bronquitis.

A afegir: Alguna gent esdevé paranoica i passiva amb el consum regular de marihuana. Un motiu freqüent entre consumidors regulars és que hom creu que la contaminació del medi ambient i altres problemes a la Terra no són conseqüència del nostre propi comportament sinó d'una conspiració global. Aquí es mostra una incapacitat de prendre responsabilitat per a les pròpies accions, a més una incapacitat de percebre la complexitat de la Terra, la qual en aquell estat col·locat es percep com a tant senzilla que una desena de gent la pot control·lar. Si tens tal tendència de sentir-te víctima, tracta la marihuana amb molt respecte, una planta potent no és una jogarina.

En el moviment hippie sovint es diu que la marihuana expandeix la consciència, és a dir, no cal prendre cap esforç, una planta ja ho fa tot per a nosaltres. Si de veritat vols expandir la teva consciència, no hi ha cap planta que pugui prendre l'esforç per a tu.

A més el cànem és bona planta per a fibres, fins el paper sense fusta. Com que es pot cultivar sense químics mentre el cotó en general necessita moltes pesticides, hi ha interessos industrials a evitar el cultiu de cànem, fet que va resultar en la prohibició del cànem en molts de països. Hi ha vàries varietats amb diferents quantitats del principi actiu tetrahidrocannabinol (THC). Les que tenen més THC, generalment són més efectives i tenen menys insectes nocius. Aquelles a vegades es consideren una espècie apart (cànem indi, Cannabis indica, millor com a varietat: Cannabis sativa var. indica).

També en la medicina veterinària el cànem és emprat. El diari suís "La Quotidiana" reportà d'un pagès que havia de fer venir el veterinari força sovint per problemes de mamelles de les seves vaques. Després que els donà cànem, els problemes desapareixeren. Suïssa prohibí donar cànem als animals per un experiment amb una sola vaca a la qual es donà una dosi força concentrada de THC.

Esperem que tot seguit vingui un temps quan podem cultivar cànem sense por ni de lladres ni de la policia.

Literatura

Cadruvi, Claudia: Vatgas n'obtengan nagin chonv pli. En: La Quotidiana 18/2/2005: p. 2.

Grinspoon, Lester & James Bakalar: Marihuana. The forbidden Medicine. New Haven and Londres 1993.

Grotenhermen, Franjo & Michael Karus: Cannabis als Heilmittel. Ein medizinischer Ratgeber. Göttingen 1998.

Janzing, Gereon: Psychoaktive Drogen weltweit. Löhrbach 2000.

Janzing, Gereon: (2000): Hanf. Ein altbekanntes Heilmittel. In: Freizeit & Kultur (Merzhausen bei Freiburg i. Br.) 11/2000: 14.

Janzing, Gereon: Kannibalen und Schamanen. Verbreitete Irrtümer über fremde Völker und Kultu­ren. Löhrbach 2007.

Rätsch, Christian: Hanf als Heilmittel. Eine ethnomedizinische Bestandsaufnahme. Solothurn u. Löhrbach 1992.

Enllaç extern:

El cànemo en l'ABC de plantes medicinals (en castellà)