Gereon Janzing, geobotánico y etnobotánico
Gereon Janzing, geobotánico y etnobotánico

Tgei ei l'etnobotanica?

 

romontsch sursilvan

el mateix en català – lo mismo en castellano ;– dasselbe auf Deutsch – lo mateix amb eivissenc – the same in English – la sama en Esperanto – le même en français – lo stesso in italiano – o mesmo em português – dës glych uf Schwyzertüütsch – IDEM LATINE

Quella damonda fan ins a mi mintgaton pertgei ch'jeu sun etnobotanic. Empau simplificau san ins dir che l'etnobotanica ei tut ch'appartegn all'etnologia ed alla botanica. Siu tema ei tut che sereferescha allas relaziuns denter plontas (en siu senn lad, inclusiv caglias ed jarvas) ed umens. Schebein ch'ils bulius, tenor la sistematica moderna, sun buc ina gruppa dallas plontas, tonaton l'etnomicologia appartegn all'etnobotanica pertgei che la micologia – la scienzia dils bulius – appartegn tradiziunalmein alla botanica.

Il tema pli extendiu ei naturalmein quei dallas plontas usadas. Questas sun buc mo las plontas maglieivlas mobein era quellas che furneschan fibra, lenna da construcziun, colurs, tissis da paliet e da pesca, pavel pils animals economics, mieds da sborgna, sedativs e stimulonts, remiedis, materias primas dad energia ni materials per pulstraus, che seigien ellas plontas cultivadas ni plontas selvatgas.

Ell'etnobotanica tractein nus la cultivaziun, la raccolta ed il diever pusseivel ed effectiv dallas plontas, ils cults che serefereschan a quests e la rolla dallas plontas ella concepziun dil mund ed el lungatg. Era las relaziuns digl'um allas plontas buc economicas sco plontas ornamentalas ni jarvas selvatgas silla campagna sun temas dall'etnobotanica.

Mintgaton vegn l'etnobotanica considerada sco sche ella fuss limitada allas plontas e ses dievers (savens mo medicinals e/ni psicoactivs). Mo quei ei sulettamein in dils differents aspects da quella scienzia.

Magari enquer'ins il num "plontas etnobotanicas". Che quei sa significar, sai jeu buc. Gl'attribut "botanic", en mintga cass, cunvegn a tuttas plontas. Segiramein ei quest num in plaid da moda da glieud che sa buc tgei che l'etnobotanica ei.

Per clarificar ei pli suondan enzacons exempels da temas dall'etnobotanica.
– Il diever dad algas marinas ellas parts differentas dalla societad dallas Inslas da Hawaii.
– Plontas sco divinitads (per exempel divinitads Dema) ella cretta dils cultivaturs da tubers.
– Il ciclus annual e la divisiun da lavur ella raccolta da ris selvadi als Gronds Lags en America dil nord.
– Plontas hallucinogenas dils curanders ecstatics (mintgaton clamai schamans) alla spunda orientala dallas Ands.
– Gl'art dad iert giappones.
– La cultivaziun ed il diever dalla "zibarte" (varietad dil prem) el sidvest da Tiaratudestga. 
– La terminologia dallas varietads da manioc ella bassa sidamericana.
– La representaziun dalla steilalva egl'art dils pievels alpins.
– Il diever da lenna da grava sper ils inuits.
– Fastitgs archeologics da plontas economicas en colonias vichings.
– Mituss entuorn gl'agl e sia forza magica defensiva.
– Ils viadis dils nomads ella Sahara en dependenza dalla presenza da certas plontas da pavel.
– La savida dils pigmès sur plontas medicinalas.
– Il diever dalla flur santeri per la divinaziun sper ils grecs antics. 
– La rolla dalla mangola per la historia dils Stats Uni.
– Las uiaras dad opium denter Englatiara e China. 
– Producziun, diever e rolla sociala dalla tschitscha (spagnol: "chicha", biera da terc). 
– La diffusiun dil truffel en Europa.
– Producziun e diever dil sirup d'ischi en America dil nord. 
– Ils projects da caffè controllai da organisaziuns guvernativas e buc guvernativas dallas tiaras da consumaziun.
– La cultivaziun da terc e bliuschas en cultura mischedada.
– La rolla dalla glienda ellas canzuns popularas tudestgas.
– Las materias e las formas da preparaziun dil curare, tissi da paliet.
– Las plontas sco portadurs dad olmas humanas tenor la cretta dils achés en Paraguay.
– Influenzas dalla pastgira da cauras e nuorsas alla vegetaziun mediterrana.
– Las metodas da schuada dils hopis.
– La collecziun dad jarvas en societads industrialas ed ils pregiudezis encunter.
– Ils viadis dils apiculturs nomads en Australia sco consequenza dallas fontaunas da mèl. 
– Il diever dalla plonta nim per bandischar ils insects en India ed en Nicaragua.
– Il cult dalla Mumma Tiara ella sierra centrala dallas Ands.
– Las interpretaziuns differentas dils craps-buliu mexicans. 
– Ils mituss sur la scuvretga dallas meffas duvradas pil caschiel.
– Las tecnicas dalla preparaziun dil coniv per fibra.
– Las pusseivladads dallas lupinas per l'alimentaziun.
– Ils nums dallas plontas els lungatgs creols.
– La rolla dalla vestga ella veta dils Celts antics.

Uss veis Vus empau in'idea dalla diversitad da temas tractai ell'etnobotanica.

Ils temas indicai per ina crusch vegnan tractai en miu cudisch publicau en 2.000 (en tudestg, aunc buc translataus sin romontsch).